Jornada d’Avaluació de l’INDEST amb els membres del Comitè Científic Extern

La Jornada d’Avaluació de l’Institut de Desenvolupament Social i Territorial va ser el passat dilluns, dia 12 de desembre, i va comptar amb la visita dels membres del Comitè Científic de l’INDEST. Després de la seva presentació formal i pública, la funció del Comitè Científic és assessorar i donar suport a l’activitat de recerca que es desenvolupa a l’institut propi de la Universitat de Lleida.

Així la Jornada va tenir lloc a l’edifici del Rectorat a la Sala de Juntes de la tercera planta. Els membres que composen l’òrgan d’avaluació externa de l’INDEST són: la Dra. Mirjana Pejić Bach de la Universitat del Zagreb (Croàcia), avaluadora i experta del programa europeu Horizon 2020. Pejić ha participat i participa avui dia en diversos projectes del 7è Programa Marc de la Unió Europea i alhora, és UNESCO Chair en la Data Privacy Conference: “Privacy in Stadistical Databases 2016”. També, el Dr. Joaquim Prats Cuevas, catedràtic de la Universitat de Barcelona i expresident de l’AQU i també ha presidit el Center for European Education a Espanya, és membre del Comitè. I finalment, el Dr. Ramon Flecha Garcia, catedràtic de la Universitat de Barcelona i és expert en la Comissió de l’Àrea de les Ciències Socials i les Humanitats del 7è Programa Marc d’Investigació de la Unió Europea. Flecha ha estat seleccionat Chair de l’Expert Group on Evaluation Methodologies for the Interim and Ex-post Evaluations of Horizon 2020.

El programa i els horaris establerts de la Jornada del Comitè Científic eren els següents:

10.30 a 12.00 h  Audiència i presència dels membres del Comitè Científic amb els membres del Consell de Direcció de l’INDEST

12.30 a 14.00 h  Reunió de la Junta de Govern de l’INDEST

16.30 a 18.30 h  Audiència i presència dels membres del Comitè Científic amb tots els membres del Plenari de l’INDEST (inclou tots el personal investigadors de l’institut)

Al llarg de les intervencions i de les diferents reunions els membres del Comitè Científic han exposat algunes de les seves recomanacions, visions i conclusions sobre els inputs i preguntes que han rebut per part dels investigadors adscrits a l’INDEST. La temàtica de les preguntades rondava al voltant de la disseminació de la recerca, la transferència d’aquesta i l’impacte social de la investigació dels diferents grups de recerca, concretament vint-i-cinc membres de l’INDEST amb un total aproximat de dos-cents trenta investigadors adscrits. En algun moment de la Jornada també s’ha assenyalat la diversitat de les àrees de recerca i de coneixement del conjunt dels grups de recerca de l’INDEST i s’ha puntualitzat que aquest és un fet que complica l’organització i la coordinació d’activitats de recerca. No obstant, tal i com assenyala el Dr. Joaquim Prats [aquesta circumstància] “pot ésser també una gran oportunitat”, ja que formar part de l’INDEST també significa, per exemple, beneficiar-se en convocatòries del propi institut gràcies en gran part a les quatre grans línies de recerca d’aquest contemplades en el Pla Estratègic d’Investigació de la Universitat de Lleida. En paraules de Ramon Flecha i Joaquim Prats ja és una gran notícia que existeixi l’NDEST a la Universitat de Lleida, un institut de aplega grups de recerca de les Cienciès Socials i de les Humanitats. Prats diu que és molt difícil que per exemple a la Universitat de Barcelona s’arribi mai a posar-se d’acord tots els grups de recerca de Ciències Socials per engegar una iniciativa com aquesta amb les seves respectives implicacions. I en aquest sentit, Joaquim Prats anima als grups a participar activament. Flecha assenyala que efectivament, és una gran sort que els grups de recerca presents a la Jornada hagin apostat per la recerca conjunta i interdisciplinar a la Universitat de Lleida. Flecha manifesta que una bona cohesió social dels grups i dels integrants i la pertinença d’aquests a l’INDEST “és un plus de cara a fer recerca europea” ja que en els projectes europeus (altament competitius) es pot incloure les qualitats i els coneixements de cadascun dels grups. Tot això sense deixar de banda allò global i tampoc la interdisciplinarietat que caracteritza l’INDEST i la excel·lència que aquest vol assolir. Mirjana Pejić afegeix que cal que els grups de recerca “planiquin la recerca”, els grups de recerca cal que tinguin elaborat un Pla de Recerca i es persegueixin els objectius d’aquest, que el tinguin en compte i que comptin amb l’INDEST per coordinar la gestió de la recerca, donar suport i assistència administrativa.

Jornada Comitè Científic INDEST

12.DES.2016 El Director Fidel Molina i el Secretari Acadèmic Josep Maria Cots presenten els membres del Comitè Científic Extern de l’INDEST. D’esquerra a dreta de la imatge: Josep Maria Cots Caimons, Mirjana Pejic Bach, Fidel Molina Luque, Ramon Flecha Garcia i Joaquim Prats Cuevas

Com a recurs on-line de recerca a consultar periòdicament i a tenir molt en compte, Flecha destaca i recomana la Plataforma web Europea per l’Aliança de les Ciències Socials i les Humanitats: European Alliance for Social Sciences and Humanities (EASSH) Copia aquest enllaç a la barra del navegador per consultar el web de EASSH: http://www.eassh.eu/

Jornada Comitè Científic en Junta de Govern

12.DES.2016 Els membres del Comitè Científic reunits amb els Investigadors Principals (IPs) de l’INDEST en la reunió de Junta de Govern de l’Institut de Desenvolupament Social i Territoral

Posteriorment a la Jornada, els membres del Comitè Científic Extern emetran un informe d’avaluació externa a l’INDEST amb les seves respectives consideracions i observacions que creguin convenients i necessàries per tal de contribuir a enfortir i millorar la tasca de l’Institut de Desenvolupament Social i Territorial de la Universitat de Lleida.

Continue reading

3a Jornada de reflexió i debat: desigualtats socials i segregació urbana amb el Dr. Oriol Nel·lo

La tercera jornada del cicle de l’INDEST a càrrec del Doctor en Història per la UAB Oriol Nel·lo va tractar sobre les desigualtats socials i territorials, la segregació social urbana i els seus efectes, les seves implicacions en les polítiques socials, reptes i problemàtiques.

El reconegut geògraf especialitzat en Estudis Urbans i Ordenació del Territori va mostrar als assistents com des del punt de vista territorial n’és de complicat l’anàlisi de tots els efectes i les causes (múltiples) de la segregació urbana, a nivell de secció censal. La segregació urbana és un fenomen de caràcter estructural molt dificultós d’analitzar, mesurar i combatre a més de ser un mecanisme en augment que s’exten amb una tendència no homogènia a Catalunya. Nel·lo va donar varis exemples en el seu discurs amb els sistemes públics catalans de la salut, l’educació i en general a l’administració pública en termes de fiscalitat.

Oriol-Nello1.jpg large

Desigualtats socials i territorials. Reptes i oportunitats a càrrec del geògraf i professor de la UAB Oriol Nel.lo

En aquest sentit, el geògraf va assenyalar que: per les rendes més baixes viure en una àrea segregada és una barrera i un impediment a l’igualtat d’oportunitats. Per exemplificar-ho va comentar dades de l’esperança de vida i va manifestar que hi ha fins a vuit anys de diferència segons el barri de l’àrea metropolitana de Barcelona on es visqui.

 

Oriol-Nello2.jpg large

El Doctor en Història Oriol Nel·lo atenent les intervencions i dubtes dels assistents a la Sala de Juntes del 2n Pis del Rectorat

 

Amb alguns efectes de la segregació urbana i exemples de les desigualtats socials que aquesta causa exposats i sobre la taula, el doctor va plantejar que les polítiques dels ajuntaments no són suficients i que al cap i a la fi és la iniciativa ciutadana la que funciona, amb uns 700 casos detectats fins el 2012 només al territori català. La iniciativa ciutadana a Catalunya ve en forma d’organització solidària i caritativa, casals auto-gestionats, i plataformes ciutadanes i es poden consultar al mapa social de la innovació a Catalunya. No obstant, les accions d’innovació social en l’àmbit local també tenen límits propis i un dels requisits més destacats és el capital social del que disposen. La conclusió més colpidora a la que arriba l’historiador Oriol Nel·lo és que per més que s’actuiï amb polítiques d’intervenció des de l’administració pública i la iniciativa ciutadana hi ha una clara persistència de les àrees pobres i segregades en tot el territori.

FONT: Barris i Crisi i El paper de la innovació social front la crisis econòmica

Continue reading

Ponència del Doctor Oriol Nel·lo, geògraf especialitzat en Estudis Urbans i Ordenació del Territori

La tercera jornada del cicle de conferències de reflexió i debat << Quin INDEST volem? >>, la qual la realitzarà el Doctor en Història per la UAB Oriol Nel·lo, geògraf especialitzat en Estudis Urbans i Ordenació del Territori. El nom de la ponència es titula Desigualtats socials i territorials. Reptes i oportunitats”.

Oriol-Nello

En aquesta jornada el Doctor Nel·lo farà un anàlisi exhaustiu sobre les desigualtats socials i territorials, tot proposant les possibles solucions, reptes i oportunitats. Tot plegat ens ajudarà a tenir una visió territorial i real pel desenvolupament de les línies d’actuació de l’INDEST.

Així doncs la jornada es realitzarà el proper dilluns 17 d’octubre d’11 a 13h a la Sala de Juntes del 2n Pis del Rectorat. Us animem a que assistiu per, així, construir un INDEST en pro de la recerca i del desenvolupament social i territorial.

Continue reading

Reportatge fotogràfic de La Nit dels Investigadors

El dissabte, 24 de setembre el Campus de Cappont de la Universitat de Lleida al Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera, el Camp de Pràctiques i el jardí de dins del Campus va acollir La Nit dels Investigadors, es va tractar d’un esdeveniment familiar de caire científic i divulgatiu que va aplegar fins a prop de quatre-cents assistents, des de les 6 de la tarda fins ben entrada la mitja nit.

DSC_0184

 

En les imatges següents es visualitza alguns dels tallers i activitats programades:

 

DSC_0164

DSC_0157

Cap a les 7 de la tarda va tenir lloc la xerrada a càrrec de Joaquim Company Doctor en Historia de l’Art per la Universitat de Lleida i expert del Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM). Amb el títol de la intervenció: Lleida, terra de frontera i convivència. L’Art i la Ciència, un llarg intercanvi sense confinament Company va parlar de temes molt diversos al voltant del territori lleidatà elevant-lo a un dels territoris més rics en diversitat, cultura, art i paisatges. El Dr. Joaquim Company va fer preguntes a la seva audiència sobre literatura i art i va respondre com aquestes es troben estretament lligades amb la ciència i les ciències socials.

DSC_0188

Tot seguit, l’historiador i catedràtic de la UdL va posar molts exemples en què es veu com el Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) està realitzant una tasca molt minuciosa de restauració i conservació, sobretot laboriosa d’autentificar les obres i de gran valor per l’art i la ciència. El primer retrat oficial del borbó Carles IV de Goya n’és només un exemple.

A més a més, al vestíbul del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera es va poder gaudir d’una exposició titulada: Lleida: terra de fronteres i convivència on restaven en forma de plafons una bona part dels treballs que desenvolupen els experts el Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM).

DSC_0198

DSC_0203

 

Continue reading

La Nit Europea dels Investigadors a la UdL

El proper dissabte, 24 de setembre tindrà lloc al Campus de Cappont de la Universitat de Lleida la 1ª edició de la Nit dels Investigadors. Aquesta jornada acollirà tallers de demostració, xerrades i exposicions de caire científic obertes a tota la societat lleidatana. Els instituts propis de la Universitat de Lleida, INSPIRES i INDEST col·laboren per què tothom tingui la oportunitat de descobrir la ciència des d’una altra perspectiva. La principal fita de la Nit dels Investigadors és convertir el ciutadà en científic per un dia.

Totes les activitats són gratuïtes però, l’inscripció als tallers i/o xerrades és obligatòria ja que les places són limitades, especialment pels tallers-demostració de drons i de robòtica. Concretament els tallers de robots i de drons, es faran en dues franges horàries de forma simultània. En el primer torn, es podran dissenyar robots i imprimir-los en 3D, mentre que el segon es farà volar un dron muntat per el professorat de l’Escola Politècnica Superior per provar projectes de final de grau.

PROGRAMA D’ACTIVITATS DE LA NIT DELS INVESTIGADORS

L’accés a la Nit dels Investigadors es farà des del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera del Campus de Cappont.

18.00 a 18.30  Xerrada: Robots en la vida diària

18.00 a 18.30  Taller-Demostració: Fem volar drons!

18.45 a 19.15  Xerrada a càrrec de Joaquim Company. Lleida, terra de frontera i convivència. L’Art i la Ciència, un llarg intercanvi sense confinament. Al vestíbul del Centre de Cultures es podrà veure l’exposició Lleida: terra de fronteres i convivència., on s’exposaran els treballs que desenvolupen els experts del Centre d’Art d’Època Moderna.

19.00 a 20.30  Festa dels Estels. Xerrada: L’observació astronòmica: muntem un telescopi i observem l’univers. 

19.30 a 20.00 Taller-Demostració: Fem volar drons!

20.15 a 20.45 Xerrada: Com estalviar en la factura elèctrica, la recerca científica t’ajuda!

21.30 a 24.00 Festa dels Estels. Taller astrònomic: L’univers al teu abast! Què veiem, constel·lacions, planetes, cel profund… Membres de la Societat Lleidatana d’Astronomia aproparan l’espectador als diferents secrets de l’univers amb una observació d’estels que s’allargarà fins a mitja nit. (En cas de pluja aquesta activitat se substituiria per una projecció de fotografies per mostrar l’univers.)

Projectes europeus, exposicions d’art i de robots, coca i xocolata per als participants i molt més! Consulta el programa d’activitats.

La Nit dels Investigadors 2016

 

___________________________________________________________________________________________________

La Nit Europea dels Investigadors de la UdL, és possible gràcies al patrocini de l’Obra Social La Caixa que, ha programat conferències sobre art i ciència, estalvi energètic, robòtica, drons i astronomia. Inscriu-te ara!

Continue reading

Infografies i instruccions per publicar en accés obert

mandats-acces-obert
beneficis

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

dretsversions-articles

Font: Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (REBIUN). 

 

Continue reading

Marc legal i mandats d’accés obert

La Política Institucional d’accés obert de la Universitat de Lleida assenyala que “la implantació d’una política d’accés obert a la UdL promourà més visibilitat i impacte de la producció científica i acadèmica i un millor posicionament institucional”.

En aquest sentit, la Política de la UdL recomana que:

  • El personal docent i investigador (PDI) de la UdL dipositi una còpia electrònica de les seves publicacions (articles de revista, ponències, comunicacions, documents científicotècnics, llibres o capítols de llibres, informes de recerca, materials docents, etc.) al Repositori Obert de la UdL.
  • Els doctorands de la universitat dipositin una còpia electrònica de les seves tesis doctorals llegides a la UdL al Repositori Obert de la UdL.
  • Els estudiants de la universitat dipositin una còpia electrònica dels treballs de fi de grau, de fi de màster, etc. al Repositori Obert de la UdL.
I què estableix la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació?

Pel que fa a projectes nacionals, segons l’article 37 de la Llei 14/2011, d’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, assenyala que els investigadors que participen en projectes competitius nacionals han de fer pública una versió digital dels seus articles acceptats per les revistes al més aviat possible i com a molt tard dotze mesos després de la data oficial de publicació.

Quin marc legal contempla Europa?

El Programa Marc Horitzó 2020, en l’article 29, esmenta que els investigadors que participen en projectes finançats per la Unió Europea han de fer públics en un repositori els articles científics publicats en el marc del projecte. Podeu consultar el Manual de l’H2020 i el document Model Grant Agreement (plantilla de contracte que regirà els projectes atorgats en el marc de l’H2020) des del Portal del Participant.

Els investigadors beneficiaris han d’assegurar l’accés obert als articles resultants dels projectes finançats amb fons públics. En aquest sentit, el Programa Marc Horitzó 2020 disposa que els investigadors que participen en projectes finançats per la Unió Europea han de fer públics en un repositori els articles científics publicats en el marc del projecte.

Val a dir que la UdL, amb la seva Política Institucional d’Accés Obert i mitjançant el Repositori Obert de la UdL, ofereix als investigadors les eines per a l’acompliment d’aquest requisit. D’aquesta manera si voleu dipositar publicacions, documents i continguts docents en aquests repositoris, adreceu-vos a la vostra biblioteca del campus o poseu-vos en contacte amb repositori@udl.cat.

projecte-de-recerca-difusió-coneixement

Font: El contingut íntegre d’aquesta publicació es troba a les Biblioguies del Servei de Biblioteca i Documentació de la Universitat de Lleida

 

Legislació i marc legal complet:
Àmbit local  

Política Institucional d’Accés Obert de la Universitat de Lleida (UdL), aprovada pel Consell de Govern el 30 de maig de 2012, acord 124/2012.

Àmbit estatal

Ley 14/2011, d’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació (article 37, Difusión en acceso abierto).

Àmbit  europeu

Horizon 2020: Guidelines on Open Access to Scientific Publications and Research Data in Horizon 2020 (Model Grant Agreement, article  29).

Horizon 2020: Guidelines on Data Management (Model Grant Agreement, article  29).

Continue reading

Promoció i compartició dels resultats de la recerca a l’INDEST

L’Institut de Desenvolupament Social i Territorial vol col·laborar en la divulgació dels resultats de la recerca dels grups adscrits a l’INDEST a través dels mitjans digitals i les xarxes socials. En el cas de les publicacions en obert, des de les plataformes digitals de l’Institut compartirem l’enllaç permanent i segur (HANDLE) de l’article publicat al Repositori Obert de la UdL per a la seva consulta. A més de contribuir a fer créixer la col·lecció de l’Institut de Desenvolupament Social i Territorial (INDEST) dins del Repositori de la UdL. En el cas de publicacions de les quals la revista tingui els drets d’autor o bé siguin tancades difondrem només la cita i/o breu resum dels resultats, sempre amb el permís i vistiplau de l’autor/a de l’article o publicació.

A causa de la brevetat dels tuits (140 caràcters), serà essencial que l’investigador/a faci una breu presentació del treball i faciliti la informació a INDEST per tal de compartir-la amb èxit via digital. Envia un correu a indest@udl.cat amb l’assumpte: Compartir la recerca amb la informació necessària i la breu presentació del treball.

office-594132

Com a Institut de Desenvolupament Social i Territorial, esperem ser un suport important i un altaveu de referència per tal d’ajudar a divulgar els resultats de la recerca. A més a més, recorda que també pots seguir-nos i contactar amb nosaltres a través de les xarxes socials: INDEST a Twitter i INDEST a Facebook.

Continue reading

2a Jornada de reflexió i debat: anàlisi de l’estratègia Horizon 2020 amb el Dr. Ramon Flecha

Aquest dilluns, 14 de març, s’ha celebrat < Quin INDEST volem? > el títol i l’eix central de la 2a Jornada dins del Cicle de reflexió i debat. En aquesta ocasió, els membres de l’Institut han gaudit de l’àmplia experiència en recerca de l’àmbit català i europeu del Dr. Ramon Flecha, Catedràtic de Sociologia de la Universitat de Barcelona. El Catedràtic ha disseminat sobre qüestions concretes en referència al RIS3 en l’àmbit català i Horizon 2020 en el marc europeu.

Seminari de reflexió i debat de l'Institut de Desenvolupament Social i Territorial amb Ramon Flecha

El Dr. Ramon Flecha explaiant als oients de la 2a Jornada actuacions d’èxit en recerca científica. FOTO: Servei de Reproducció d’Imatge

El director provisional de l’INDEST, el Dr. Fidel Molina Luque, ha presentat al Dr. Ramon Flecha a l’audiència com a avaluador, no solament de projectes europeus a Brussel·les, sinó també de la pròpia línia de Ciències Socials i Humanitats a Europa (Horizon 2020). Flecha també destaca com a assessor de l’AGAUR pels indicadors de qualitat dels grups de recerca en Ciències Socials i Humanitats. Val a dir que les aportacions del Dr. Ramon Flecha han contribuït a diferents àmbits de la sociologia, dedicant-se a concretar teories i pràctiques que superen les desigualtats socials.

El Catedràtic de Sociologia de la UB, assegura que l’èxit en recerca com a institució es troba en primer lloc, “en situar-se a les esquenes dels gegants”. Així, s’ha referit a actuacions d’universitats com Harvard, Stanford, Columbia, Seoul i São Paulo, com exemples destacats. De la mateixa manera, sentencia que com a centre de recerca caldrà donar fets empírics sobre la contribució que estem fent a la societat. Altrament, el professor critica la poca consciència de col·lectiu que es té a les Ciències Socials: “som massa individualistes en el moment de treballar conjuntament”. Flecha convida als oients a transformar la crítica en aportacions positives per tal de millorar la coordinació en recerca.

Ramon Flecha, catedràtic de Sociologia de la Universitat de Barcelona, explicant qüestions sobre RIS3 i Horizon 2020

El Catedràtic de Sociologia de la Universitat de Barcelona Ramon Flecha a la 2a Jornada del Cicle de reflexió i debat . FOTO: Servei de Reproducció d’Imatge

En relació al RIS3, Flecha manifesta que és important “investigar amb i per a la societat”, per tal de crear una cooperació efectiva entre la ciència i la societat. En aquest mateix sentit comenta les principals fites de l’estratègia Horizon 2020 que ha posat en marxa la Comissió Europea. El plantejament és assegurar que Europa assumeixi el lideratge en ciència mundialment, esquinçar els models tradicionals per arribar a la innovació real i, de retruc, fer més senzilla la cooperació entre sector públic i privat en el lliurament de la innovació. Tanmateix, Flecha declara que aquest canvi de paradigma en la investigació només és possible i sostenible si “evidenciem empíricament els resultats de la recerca abans, durant i més enllà del termini de qualsevol projecte d’investigació i innovació”. En definitiva, les aportacions del Dr. Ramon Flecha han ajudat a definir les línies d’actuació de l’Institut de Desenvolupament Social i Territorial de la Universitat de Lleida.

Continue reading

1a Jornada de reflexió i debat sobre el futur d’INDEST

Jornada de reflexió i debat: < Quin INDEST volem? > és títol de l’acte celebrat el dilluns 15 de febrer a la sala de juntes del 2on pis de l’edifici del Rectorat. La jornada també ha inclòs un seminari sobre l’activitat de l’Instituto Vasco de Competitividad (ORKESTRA) a càrrec del seu subdirector general, Ibon Gil de San Vicente.

DSC_7778

Seminari de reflexió i debat sobre el futur de l’Institut de Desenvolupament Social i Territorial (INDEST) a la sala de Juntes del 2n pis del Rectorat. Al marge esquerra de la fotografia el subdirector general d’ORKESTRA Ibon Gil de San Vicente, i al marge dret el director provisional de l’INDEST el Dr. Fidel Molina Luque. FOTO: Servei de Reproducció d’Imatge

El Vicerector de Política Científica i Tecnològica, Albert Sorribas, ha presentat la Jornada recordant la tasca dels dos principals Instituts de la Universitat de Lleida. Al mateix temps, Sorribas destaca que la feina d’INDEST ha de ser clarament: “un punto de encuentro que consiga que se produzcan reformulaciones y que favorezca la competitividad en investigación”. El Vicerector directament apunta que el paper de la Universitat de Lleida és “centrar su atención en sus problemas así como la actividad del territorio, la sostenibilidad como valor…“ i sobretot “incidir en los problemas y fijarse al mismo tiempo en las dinámicas de otros institutos”.  D’aquesta manera és possible aquesta trobada entre dos instituts de diferents entitats; l’Instituto Vasco de Competitividad (ORKESTRA) i l’Institut de Desenvolupament Social i Territorial (INDEST).

El Director provisional de l’INDEST, Fidel Molina Luque situa l’Institut, el qual està integrat per 23 grups de recerca, 1 Càtedra UNESCO de la UdL, 1 Observatori de Política Agroalimentària; el que fa un total de 215 investigadors. Fonamentalment, els investigadors provenen de les facultats de la UdL (Dret i Economia; Lletres; Educació, Psicologia i Treball Social; Infermeria i Fisioteràpia a més de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) adscrit a la Universitat i de la mateixa manera l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA). El Doctor Fidel Molina Luque assenyala que l’Institut té previst reunir-se amb tots els investigadors principals (IPs) dels grups de recerca per tal d’establir i concretar les línies d’investigació. Destaca que INDEST és un projecte en creixement i desenvolupament que tot just entrarà al març en període de procés electoral.

DSC_7772

El director provisional de l’INDEST el Dr. Fidel Molina Luque (a la dreta) presentant el subdirector general d’ORKESTRA Ibon Gil de San Vicente (a l’esquerra). FOTO: Servei de Reproducció de la Imatge

Finalment, el catedràtic de la UdL, Fidel Molina presenta a Ibon Gil de San Vicente, que ha contribuït en aquesta jornada amb la explicació del funcionament intern i extern d’ORKESTRA i recomana emprar la investigació-acció. El subdirector general d’ORKESTRA ha sentenciat que l’Institut “se focaliza en los proyectos… intentamos, respetando la autonomia de los equipos, generar puentes de investigación”. Gil de San Vicente ha assegurat que l’èxit es troba en “buscar el liderazgo interno”. Així doncs, Fidel Molina ha puntualitzat que el model RIS3 que ORKESTRA ha seguit és un exemple per a INDEST perquè possibilita la transformació econòmica territorial.

Continue reading